Ben depressa ha dinat
s'ha tornar a afaitar
i es posa la jaqueta.
Guaita mig d'amagat
com la dona al sof?
veu la telenovela.
I li diu ad?u per? ella ja no el sent
baixa l'ascensor silenciosament.
I aix? cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.
Per? ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
prop de Vila-seca.
I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.
De la barra estant
el cambrer dir?
si vol el de sempre.
Ella arribar?
amb els ulls brillants
i per un instant
tot s'haur? aturat.
I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el dem?s,
una estona de cel.
El que dur? un caf?
?s una estona de cel.
Ben depressa ha dinat
a la Universitat,
s'ha pintat una mica.
Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s'arregla la faldilla.
Agafa l'autob?s i seu al davant
nom?s cinc minuts que no acaben.
Com sempre dir?
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.
Ell no dir? res
nom?s somriur?
i per un instant
tot s'haur? aturat.
I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el dem?s,
una estona de cel.
El que dur? un caf?
?s una estona de cel.
Mil cops repetint
que no t? sentit
seguir aquesta hist?ria.
Per? aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.
I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el dem?s,
una estona de cel.
El que dur? un caf?
?s una estona de cel |